SALUT I ESCOLA
El programa Salut i Escola (PSiE) impulsat pel Departament d’Educació i pel Departament de Salut, té la finalitat de millorar la salut dels adolescents mitjançant accions que promocionen hàbits saludables, prevenen situacions de risc, i ajuden a detectar precoçment problemes relacionats amb la salut.
El centre educatiu, com a espai natural per a l’aprenentatge, l’educació i la formació integral de la persona, és també el lloc on es poden manifestar els signes d’alerta sobre problemes de salut, en els quals una detecció precoç pot ser la primera acció per iniciar un procés d’ajuda i intervenció adequada.
El programa “Salut i escola” (PSiE), té el propòsit de potenciar la coordinació dels centres docents, els serveis educatius i els serveis sanitaris en accions de promoció de la salut i d’atenció a l’alumnat.
Els objectius d’aquest programa són:
- Apropar els serveis de salut als centres docents i als adolescents, mitjançant la consulta oberta als centres d’educació secundària amb les màximes garanties d’intimitat.
- Facilitar la promoció d’actituds i hàbits saludables (factors protectors) amb actuacions d’educació per a la salut.
- Reduir els comportaments que poden afectar negativament la salut (factors de risc).
- Detecció precoç dels problemes de salut a fi d’intervenir al més aviat possible.
Els eixos fonamentals d’actuació del PSiE són:
- La salut mental
- La salut afectiva i sexual
- Violència i maltractaments segons gènere
- Hàbits de salut (consum de tabac i altres drogues, altres addiccions, exercici físic, dieta, etc.)
- Trastorns de la conducta alimentària
El programa “PSiE” busca, mitjançant la Consulta Oberta (professional d’infermeria desplaçat periòdicament al centre docent), afavorir l’accessibilitat de cara a la prevenció de situacions de risc i atenció precoç als problemes de salut dels adolescents a l’atenció sanitària amb garanties de privacitat, confidencialitat i proximitat.
A continuació, podeu trobar un resum dels dubtes plantejats per l’alumnat a la Consulta Oberta Vedruna Tàrrega, a la nostra enfermera de referència, la Núria Segués.
Curs 2024/25
“És veritat que si una persona fuma al meu costat i jo respiro aquest aire és com si estigués fumant?”
Si et passa això, t’anomenes fumador passiu o involuntari. Sense fumar estàs exposat a l’aire contaminat pel fum del tabac que és una barreja a l’aire ambiental entre el fum exhalat pel fumador i el fum alliberat per la mateixa cigarreta o qualsevol altre dispositiu per fumar.Aquesta mescla, formada per gasos i partícules, conté fins a tres vegades més de nicotina (substància estimulant molt addictiva) i quitrà (substància groguenca i enganxosa que taca les dents i els dits dels fumadors i es diposita als pulmons) i unes cinc vegades més de monòxid de carboni (gas verinós expulsat pels tubs d’escapament i les fugues de gas).De manera que, el fum ambiental del tabac presenta substàncies nocives, cancerígenes i irritants per a la salut que incrementen el risc de patir algunes patologies que s’associen al seu consum, per exemple: problemes del cor i dels vasos sanguinis, problemes respiratoris, infeccions, càncers, entre moltes altres.A més, aquest fum no desapareix en apagar la cigarreta o en ventilar un espai tancat, sinó que queda impregnat als cabells, la roba, les parets, els mobles, els aliments… i pot durar setmanes o, fins i tot, mesos en aquest espai.Si estàs exposat/ada al fum del tabac durant una hora, inhales una quantitat equivalent a 2-3 cigarretes.Per tant, l’única manera d’eliminar l’exposició al fum del tabac aliè és estar en espais lliures de fum de tabac. Només en aquests entorns et pots protegir dels problemes greus que comporta l’aire contaminat per aquesta droga.Si tens algun amic, amiga o familiar que fuma, li pots recordar que el fum del tabac a tu també t’afecta! I si fumes o coneixes alguna persona propera que fuma i està/s pensant de deixar-ho, pots venir a demanar més informació a la consulta oberta i t’ho explicaré!L’aire que respirem és l’oxigen que necessitem! Cuidem-lo entre tots i totes!Si tens més dubtes, vine i en parlem a la Consulta Oberta o pots contactar-me a través del correu:nsegues.lleida.ics@gencat.cat
``És normal que els primers cops que tinc la regla em vingui i em torni al cap de molt temps?``
“És normal que els primers cops que tinc la regla em vingui i em torni al cap de molt temps?”
Els dos primers anys de tenir la regla o menstruació pot ser normal que els cicles menstruals siguin irregulars, ja que el cos necessita un temps per adaptar-se.Això és habitual que passi entre els 10 i 15 anys, ja que en aquesta franja d’edat la majoria de persones del sexe femení tenen la primera menstruació, coneguda com a menarquia. Tot i que en alguns casos pot aparèixer abans o després.Un cop passa aquest període d’irregularitats menstruals, el cicle menstrual acostuma a regular-se i a tenir una durada de 21 a 35 dies i la regla de 3 a 7 dies, majoritàriament.Anem a veure un exemple de com puc calcular el meu cicle menstrual:Si el meu primer dia de regla és el 12 de novembre i el pròxim primer dia de la següent regla és el 10 de desembre, el meu cicle menstrual entre aquests dos mesos és de 28 dies.Tot i així, la duració del cicle menstrual i la regla pot variar en una mateixa persona per diversos motius: patir molt estrès, fer massa exercici físic, tenir un pes massa baix o canvis bruscs de pes, prendre determinats medicaments, ingerir una quantitat insuficient de calories…Aquests factors poden ser els responsables de tenir regles irregulars, però també n’hi ha d’altres que poden afectar. Independentment de quin sigui el responsable, has de consultar al personal mèdic si la regla es manté irregular més enllà dels dos primers anys o s’associa als símptomes següents:
“Durant el dia em puc passar més de 3h davant les pantalles, és bo?”
“Durant el dia em puc passar més de 3h davant les pantalles, és bo?”
Les hores que passem davant les pantalles poden ser per fer-ne diversos usos, per exemple: recerca d’informació, fer treballs de l’escola, mirar les xarxes socials, jugar a videojocs, xatejar…L’ús que en fem, el temps que hi destinem, l’edat que tenim, entre altres factors, determinen si en fem un bon o mal ús.Segons l’edat que tenim el temps que es considera saludable davant d’una pantalla varia. A partir dels 12 no hi ha un temps concret clar, sinó que cal tenir en compte el motiu de l’ús que en fem i si el temps que hi destinem restringeix o no els moments per fer altres activitats molt importants per mantenir una vida saludable, com: fer els deures, practicar exercici físic, quedar amb els amics i amigues, fer plans amb la família, dormir el temps necessari…Per tant, si et passes 3 hores davant les pantalles, et pots preguntar:
